Article
Les nefastes conseqüències de pensar massa

«Ens estem morint de tant pensar. Ens estem matant lentament de tant pensar en tot. Pensa. Pensa. Pensa. Tot i així, mai no podràs confiar en la ment humana: és un parany mortal.»Anthony Hopkins
Pensem o experimentem?
Passem molt més temps pensant que vivint. No ho podem evitar: estem tan acostumats a la majoria de les nostres activitats quotidianes que les podem fer de manera automàtica, gairebé sense parar-hi atenció. Preparar el cafè, dutxar-nos, conduir, rentar els plats –cap d’aquests hàbits no li demana gens d’esforç al nostre cervell, de manera que podem abstreure’ns en els nostres pensaments i idees mentre els fem.
I en què pensem? Sovint imaginem el futur: organitzem el que hem de fer durant el dia o projectem els nostres plans a curt, mitjà i llarg termini («quan acabi de dutxar-me he de preparar l’esmorzar, vestir-me i sortir corrents per no perdre l’autobús»). També revivim el passat: pensem en el que hem fet el cap de setmana, recordem aquella discussió que vam tenir amb la parella o ens turmentem pels errors que vam cometre fa temps. Altres vegades ens limitem a crear fantasies mentals que poden arribar tan lluny com la nostra imaginació. Sigui com sigui, el nostre pensament ens té atrapats. Potser estem menjant, treballant o netejant, però sobretot estem pensant.

I no és bo, pensar?
Pensar és sa en la justa mesura. El pensament ens ajuda a entendre la realitat, ja que només a través de les idees expliquem i justifiquem les coses. Per això les persones introvertides –que passen molt de temps pensant– sovint tenen un món interior ric i una conversa intel·ligent. Però el pensament també té els seus defectes: és enganyós, tancat i cíclic.
· És enganyós perquè quan no sabem alguna cosa, el nostre pensament se la inventa. Encara que no hàgim parlat més de vint minuts amb una persona, el nostre pensament ja haurà construït centenars de teories sobre ella: com és, a què es dedica, com pensa, què li agrada i què no,… Agafem petits referents de la realitat per formar-nos una idea completa del nostre interlocutor, però la veritat és que encara no sabem res d’aquesta persona: només ens ho imaginem.
· És tancat perquè funciona dins dels límits de la nostra experiència. El cervell explora la realitat que coneixem per poder entendre-la, però si no vivim coses noves, el nostre pensament no les crea. Només aprenem quan experimentem: quan viatgem i coneixem realitats diferents; quan quedem amb un amic i compartim experiències; quan llegim un llibre i descobrim altres idees. La resta del temps, el nostre pensament es limita a processar el que ja hem viscut i a treure’n conclusions.
· És cíclic perquè sempre dona voltes al mateix: les nostres necessitats. Quan tenim gana pensem en els plats que ens agradaria menjar; quan tenim ganes de parlar i compartir pensem en els amics; quan necessitem rebre afecte i intimitat, pensem en la nostra parella o en els nostres amants; quan el que necessitem és estar sols, ens abstraiem en les nostres fantasies. Les nostres necessitats donen voltes tota l’estona –el nostre pensament es limita a seguir-ne el rastre.
Les nefastes conseqüències de pensar massa
Et costa aguantar les converses irrellevants? Ets indecís constantment? Et costa agafar el son? Et fixes molt en els detalls? Compte! Són símptomes que passes massa temps en el garbuix d’idees del teu cap. No és dolent que siguis una persona reflexiva, però tingues en compte que la realitat és fora del nostre pensament, i mentre pensem i construïm idees no la veiem. Només la imaginem: ens n’expliquem un conte per poder entendre-la i sentir que la controlem. Definim els amics i els coneguts, les tendències, les cultures, els moviments polítics,… Ho cataloguem tot amb explicacions ordenades i senzilles, i construïm una realitat feta a la nostra mida.
Posem un exemple: arribes a una festa on hi ha uns quants coneguts teus i t’adones que un d’ells no et saluda. El més probable és que ni tan sols t’hagi vist, però automàticament penses: «no em vol saludar perquè li caic malament; segur que creu que soc un pesat i preferiria que no fos en aquesta festa, molestant». Amb aquesta idea al cap, no faràs cap esforç per tornar-t’hi a acostar. És més: segurament et mostraràs distant i recelós, de manera que, si en algun moment et veu, potser pensarà que ets tu qui no vol saber res d’ell.
«La realitat és fora del nostre pensament, i mentre pensem i construïm idees no la veiem. Només la imaginem: ens n’expliquem un conte per poder entendre-la i sentir que la controlem»
Pensar massa és l’art de crear problemes on no n’hi ha. Si tenim l’autoestima baixa, pensarem que som febles i ineficients, i ens sentirem incapaços de fer res molt abans d’intentar-ho; si algú ens cau malament, pensarem que és desagradable i hostil, i no ens hi acostarem ni li donarem l’oportunitat de desmentir-ho. D’una banda, el pensament és el nostre aliat més poderós: l’únic atribut que ens distingeix com a éssers humans. Però també és una arma de doble tall, perquè ens pot atrapar en un món d’idees i prejudicis que no té res a veure amb la realitat en què vivim.
Per saber-ne més: Teràpia individual · Teràpia Gestalt


